dilluns, 12 de gener del 2009

ESDLA

Despres de quasi dos mesos del viatge, fem una empenteta per rememorar tal "proesa" hahaha
Navegant per aquests mons d'internet hi ha molta gent que tambe ha fet una cosa igual, viatge amb blog i fotos, no som originals la veritat.

El que si destaca avui es un blog que comenta els paratges de la pel.licula i les seves localitzacions de l'exterior, el blog en concret es aquest

divendres, 21 de novembre del 2008

Anglaterra & un resumet

Doncs ja estem aqui ben instaladets, pero jo torno a agafar un altre avio en unes 48 hores amb lo qual poc descans em toca hehehe, pero res son dues horetes.

Una mica de dades:
-S'han recorregut un total de quasi 48.000km's entre avions i cotxes, no comptem vaixells ni recorreguts a peu
-S'ha consumit uns 5kg's de pa bimbo
-Begudes una mitjana de 4 litres diaris.
-Hem estat unes 50 hores en total en 5 trajectes per avio.
etc etc..

Una bestialitat vaja.

La meva conclussio sobre el pais:

-No es el que m'imaginava, al ser una colonia o ex-colonia anglesa imaginava que si que es tenia de parlar angles i que tenia de conduir per la esquerra.

-No imaginava que quasi no he vist maoris, que el menjar es fast-food warru, entre angles i america i que a la matinada tots els canals de Tv possen tele-predicadors al estil USA

-Dona la sensacio de que es com anglaterra pero sense estress i selves, aixo si pero per nomes uns privilegiats (poblacio actual 4.1 milions, la ciutat mes gran -Auckland- te 1.3 milions)...

Entre altres moltes coses crec que es un pais increible per la natura, la gent es simpatica i amb accent marcat "estil angles", si t'agrada caminar per la muntanya o saltar per els boscos i perdre't, aleshores agafa un avio i estigues sentat unes 25 hores...

Acabant, si, es una molt bona experiencia i recomenable per tothom que pugui fer-ho

dimecres, 19 de novembre del 2008

Auckland-Hong Kong-Heathrow



Avui ha sigut l'ultim dia de 22 a Nova Zelanda, mes endavant es fara un epileg amb millors condicions, pero abans..

El dia s'aixecava nuvol per alla les 6AM, pero mandrejant la hora de sortir del llit ha sigut a les 9:30am.

No, no vam fer unes copes hehehe, "c'mon just a drop of tea"

Despres d'haver disfrutat lleugerament del piset que ens va tocar,

a les 10am hem fet el check-out, i hem aprofitat per visitar una micala ciutat.

La millor manera de fer-ho era amb una bona vista, amb lo qual hem accedit a la "Sky Tower" una torre de telecomunicacions de 328m amb vistes de 360graus i totalment increible, no apte per a gent amb vertigen.

Si tens vertigen no miris el video

Acabada l'aventureta hem continuat fent el turista, i de pas s'ha anat a un dels parcs de la ciutat..visitant el port..(despres de caminar mes de 3-4hores per la muntanya durant uns 19dies, anar per la ciutat no ha cansat gaire).

Cansats de veure poca cosa, pendents de la hora i de que el dia era gris...a les 14PM tocava jalar alguna coseta i ha caigut una lasanya hehehe.

Acabat el dinar encara teniem 5!!! hores!!!! per anar a l'aeroport, en una ocurrencia d'aquelles s'ha optat per anar a (no recordem el nom ara mateix) una platja que estava a uns 40km's, en principi teniem d'arribar-hi en 45minuts...pero donat que era una carretea amb infinitats de corves i a sobre un 80% del cami era de terra (mitg en obres) hem trigat mes del previst.

Un cop aparcats l'eloi ha fet via cap a la platja i jo cap a la muntanya fer el cabra durant mes de 40minuts hehehe.

Ja mes tard hem anat a l'aeroport a tornar el cotxe i a fer el check-in de l'avio.

Tot caminant i carregats a la terminal Internacional de l'aeroport (un bon dia no? -ironia-)

Despres de no poder localitzar un wifi a Auckland hem embarcat, i ara..ja estem a Hong-Kong fent un reces, han estat quasi 11hores de vol seguit i nomes portem menys del 50% del trajecte, amb lo qual..paciencia, hem sortit a les 12 de la nit i hem arribat aqui a les 5:45 hora de Hong Kong, 10:40AM hora de nova zelanda i 11de la nit de dimecres hora de barcelona i si apurem...10 de la nit a UK hehehehe.

Us deixem la foto de la sortida de sol, no es lo mateix que veure'l en directe i menys capturada en un mobil, pero be...

Sortida del sol a l'aeroport de Hong Kong

dimarts, 18 de novembre del 2008

Paihia-Auckland

Despres del dia de pluja avui la cosa havia canviat, el sol estava radiant, "amb sense" quasi cap nuvol i una temperatura d'uns 18 graus.

Per alla les 9:45 i despres d'haver calculat ruta i zones de visita ha comensat la ruta...

El trajecte inicial era d'uns 240km's, pero n'hem fet 100 de mes per anar a un lloc de visita, per la carretera que baixa per la costa oest.

Primerament hem anat al Waipoua Kauri Forest, per quedar-nos estorats devant d'uns arbres de mes de 1200 anys!!!, son els arbres KAURI, son els segons mes grans del mon, despres de les sequoies. En aquesta primera caminada hem pogut veure el arbre Tane Mahuta, o rei del bosc.












Tane Mahuta

Realment impressionant, molt gruixut (6m) i sense cap branca fins als 18m, i a partir d'alla hi ha tot de branques amb els seu propi ecosistema.

Un riu que tenia un efecte de llum bastant curios

Uns quants kilometres mes endavant hem continuat la ruta per veure diguem-ne la segona part del bosc, el total de les caminates deu haver sigut d'uns 75minuts. Aqui hem pogut veure l'arbre "4 sisters" (4 troncs de la mateixa arrel), i el "Te Matua Ngahere", o pare del bosc.

Arbre KAURI amagadet al bosc

Acabades les dues rutes ens hem desviat expressament per passar per un tortuos cami de carro amb velocitats punta d'uns 35km/h (ironia), aixi uns quasi 10km's, per arribar al Trounson Kauri Park, un parc dedicat a aquest tipus d'arbres. Va ser creat i cedit pel Sr Trounson perque la gent disfrutes d'un lloc dedicat a tal arbre.

Ens endinsem dins una ruta d'uns 50 minuts aproximadament mitjanasant un pont que s'aixeca uns 4metres sobre el terra i va baixant gradualment fins a possar-nos al terra en un caminet de grava i tot rodejat d'una natura increiblement humida i molt densa.

Anem caminant, no hi ha mes gent que nosaltres..o si?, si hi havia algu era impossible de veure, despres d'anar amb molta calma i buscant rajos de sol sencers que deixin passar els arbres de MES de 30metres d'alsada i sentint la fauna aviaria..en aquells minuts es para el temps, mires al voltant i nomes veus arbres i arbres rodejats de matolls amb un terra quasi fangos ple de fulles.

Un cop recuperats de tanta natura, l'eloi se'n dona conte de que esta liat, tenia la sensacio d'haver caminat diferent, amb lo qual sino hagues seguit el caminet s'hauria perdut en un no res.

Qui es el maco que no es desorienta?

Un cop acabada la visita hem continuat de cami cap al Sud, cap a Auckland, l' hora d'arribada ha sigut a les 19:45, haviem sortit a les 9:45, 10 hores de viatge.

Torre de Comunicacions d'Auckland

Al arribar a l'hotel, despres de mostrar la reserva, va i ens diuen que si que la tenen pero que no havien guardat l'habitacio al sistema i ara l'hotel era ple. Nomes quedava una habitacio mes gran. Total, que pel mateix preu ens han posat a un "mini-apartament", amb 3 habitacions, 2 banys, cuina, menjador amb sofa i tota la pesca. Realment per passar la ultima nit a NZ amb classe.

dilluns, 17 de novembre del 2008

Paihia

El dia s'ha aixecat amb una bona nuvolada i amb pluja, hem esperat fins ben be les 10AM, pero res..amb lo qual la idea d'anar a la platja a prendre una mica de sol i un banyet ha desaparegut bastant rapidet. Tambe val a dir que els 15-17 graus que hi havien no ajudaven agaire a dur-ho a terme....

Amb lo qual s'ha optat per anar a veure unes minicatarates que estaven a un poble del costat (14km's), com que encara plovia i el sol estava de vacances i el que haviem vist a aquestes alsades ens havia deixat indiferents hem optat per una cosa ben diferent:
Visitar uns lavabos!! Hahaha, concretament els "Hundertwasser toilets", uns lavabos publics creats per un austriac bohemi (poeta simbolista).


El faries servir?

Realment els lavabos tenen una similitut gaudiniana, inclos la reixa de la porta sembla la reixa del parc guell, realment curios.

Un cop acabades les dues visites, hem tingut de tornar al hotel degut a la pluja.., un pais dedicat a la natura i a fer caminades per muntanya doncs quan plou toca fer reces, ja de pas hem tret cansanci acumulat.

Al cap d'uns 90minuts la pluja ja havia parat bastant i hem decidit d'anar a un altre poble de visita a uns 35km's, on hi havia un pou, i fer una mica de passejada, caminant durant uns 20minuts hem trobat uns cavalls prou simpatics i hem intercanviat opinions.
Despres de la conversa el cami acabava als pocs minuts..i..tornava a ploure, el sol ja no tenia intencio de sortir a aquelles hores (18PM), apart el poble estava desert, nomes faltava un bola de palla d'aquelles que surten a les pel.licules de Western.

Pou del desitjos

Acabant la tarda, hem fet una visita per el passeig del poble (en 10minuts els tens vist) i a les 20:05PM tocava sopar, els restaurants ja donen sopar a partir de les 17:30!!!

Vista del passeig de Paihia

Dema ja toca anar cap a Auckland a uns 220km's cap el Sud

Pauanui-Paihia

L'hora de despertar avui ja ha sigut una mica mes tard, per alla les 9:15AM, despres de picar una mica de galetes amb crema de poma, pastis de xocolata-panses-pressec i cafe "mitjonetto's", hem re-calculat la ruta a fer i...han sigut uns 400km's.

Concretament hem anat a la zona que anomenen "Northland", apa, cap a dalt. Haviem de passar gairebe tot el dia conduint, unes 5 o 6 hores. Poc temps per fer parades-visita pel cami. Primer hem passat per lo que diriem les "rondes" d'Auckland, ciutat que hi estarem en pocs dies...per agafar l'avio.

Mirant la guia no hem trobat molta zona d'interes, exceptuant a uns 70km's abans d'arribar al desti, la ciutat de Whangarei, un lloc de catarates que semblava prometre.

Despres de passar previament per la oficina d'informacio i prendre un refrigeri, hem anat a les catarates (a uns 8 km's d'alli).
No hem caminat ni 100 metres i ja les teniem devant nostre, realment feien patxoca.

Petitetes, pero potents i baratU!!

Un cop vistes hem decidit de fer mes temps i agafar una ruta llargueta (un walk-way) d'uns 45minutets.

El caminet comensa com un prat tipus heidi: floretes,arbres, un riuet...tot molt bucolic, pero al cap d'una estona la vegetacio fa un canvi radical, ja comensa a haver-hi vegetacio mes selvatica, flipant...

Paissatge bucolic

Agafem una continuacio del caminet i ja trobem que el cami es mes "cabril" i despres de caminar uns 10minuts...ens trobem una plataforma de fusta que fa un recorregut amb unes vistes increibles, passant pel costat d'uns arbres anomenats kauri que poden arribar als 30m, amb els primers 10m sense cap branca. La pasarel.la de fusta estava feta de manera que es passava prop dels arbres, pero no s'havia afectat cap arrel. Mai hauriem dit que d'aquell caminet de no-res hi hauria allo, pero lo bo del cas es que hi havien dos caminets nous a seguir, per falta de temps no s'han pogut fer.

Un cami de fusta per no fer malbe les arrels dels arbres

Tornats al cotxe hem fet ruta directe cap Paihia. Un cop fet el check-in hem anat a veure la zona, pero ja era fosquet i feia fresca, amb lo qual ens hem ficat a endrapar una pizza hawaiana a un local :-D.

Pauanui

El dia s'aixecava una mica nuvol, per alla les 10am encara no sabiem si plouria, faria sol o que...

Amb la incertesa de no sapiguer el clima vam decidir d'anar a veure una platja amb bastantes formacions rocoses. Estava dividida en dues parts, una amb sorra molt fina i progressivament acabava en una altra amb tot de pedres i una mica impracticable per caminar-hi, al igual que per accedir a la zona de pedres (et tenies d'enfilar per roques).



Un cop vista, vam anar a la platja del costat, l'anomenada "Hot Waters Beach", una platja que si fas un forat a la sorra (50-100cm's) et surt l'aigua calenta, amb lo qual et fas el teu jacuzzi per 4 duros, el que et costa llogar la pala.
Vam tindre la sort de veure una gent com es preparaven el seu banyet.

Mes tard vam anar a cap a la platja de "Catedral Cove", previament eren uns 30km's per carretera de muntanya tipus Tossa de mar.

Un cop arribats a la zona de sortida per les caminades (al parking), vam examinar les rutes que hi havien i quina era la mes llarga. Vam agafar la ruta de 90minuts.

Nova Zelanda te una cosa bastant particular, quan el paisatge ja es fa repetitiu (ovelles, vaques, unes muntanyes en plan teletubbies, tots els pobles amb els mateixos negocis, etc...) et trobes paisatges com el que vam trobar que et quedes totalment glasat.

Bona mar i plana, pero freda d'uns 12 graus

La platja tenia tot de roques erosionades, coves i tunels que el mar ha anat creant amb molt de temps. El resultat era bastant impressionant.

Cova/Tunel que comunica dues platjes, inmensa

Video d'una cova al costat del mar

Els nuvols havien desaparegut i la temperatura deuria ser d'uns 25 graus amb un sol implacable.

Un cop acabada la ruta de platja tocava menjar, vam tornar al Bungalow que teniem en aquest lloc i alli vam preparar uns entrepans de frankfurts amb formatge bastant contudents hehehehe.

El dia va acabar fent una passejada d'unes 2hores primerament per el mar i ja mes tard per un llac amb una tranquilitat increible, i un cop a "casa" veient un capitol de la serie "Fawlty Towers".

Moment de tranquilitat nomes sentint ocells i vent lleuger