Despres del dia de pluja avui la cosa havia canviat, el sol estava radiant, "amb sense" quasi cap nuvol i una temperatura d'uns 18 graus.
El trajecte inicial era d'uns 240km's, pero n'hem fet 100 de mes per anar a un lloc de visita, per la carretera que baixa per la costa oest.
Primerament hem anat al Waipoua Kauri Forest, per quedar-nos estorats devant d'uns arbres de mes de 1200 anys!!!, son els arbres KAURI, son els segons mes grans del mon, despres de les sequoies. En aquesta primera caminada hem pogut veure el arbre Tane Mahuta, o rei del bosc.
Tane Mahuta
Realment impressionant, molt gruixut (6m) i sense cap branca fins als 18m, i a partir d'alla hi ha tot de branques amb els seu propi ecosistema.
Un riu que tenia un efecte de llum bastant curios
Uns quants kilometres mes endavant hem continuat la ruta per veure diguem-ne la segona part del bosc, el total de les caminates deu haver sigut d'uns 75minuts. Aqui hem pogut veure l'arbre "4 sisters" (4 troncs de la mateixa arrel), i el "Te Matua Ngahere", o pare del bosc.
Arbre KAURI amagadet al bosc
Acabades les dues rutes ens hem desviat expressament per passar per un tortuos cami de carro amb velocitats punta d'uns 35km/h (ironia), aixi uns quasi 10km's, per arribar al Trounson Kauri Park, un parc dedicat a aquest tipus d'arbres. Va ser creat i cedit pel Sr Trounson perque la gent disfrutes d'un lloc dedicat a tal arbre.
Ens endinsem dins una ruta d'uns 50 minuts aproximadament mitjanasant un pont que s'aixeca uns 4metres sobre el terra i va baixant gradualment fins a possar-nos al terra en un caminet de grava i tot rodejat d'una natura increiblement humida i molt densa.
Anem caminant, no hi ha mes gent que nosaltres..o si?, si hi havia algu era impossible de veure, despres d'anar amb molta calma i buscant rajos de sol sencers que deixin passar els arbres de MES de 30metres d'alsada i sentint la fauna aviaria..en aquells minuts es para el temps, mires al voltant i nomes veus arbres i arbres rodejats de matolls amb un terra quasi fangos ple de fulles.
Un cop recuperats de tanta natura, l'eloi se'n dona conte de que esta liat, tenia la sensacio d'haver caminat diferent, amb lo qual sino hagues seguit el caminet s'hauria perdut en un no res.
Qui es el maco que no es desorienta?
Un cop acabada la visita hem continuat de cami cap al Sud, cap a Auckland, l' hora d'arribada ha sigut a les 19:45, haviem sortit a les 9:45, 10 hores de viatge.
Torre de Comunicacions d'Auckland
Al arribar a l'hotel, despres de mostrar la reserva, va i ens diuen que si que la tenen pero que no havien guardat l'habitacio al sistema i ara l'hotel era ple. Nomes quedava una habitacio mes gran. Total, que pel mateix preu ens han posat a un "mini-apartament", amb 3 habitacions, 2 banys, cuina, menjador amb sofa i tota la pesca. Realment per passar la ultima nit a NZ amb classe.
1 comentari:
he rebut el missatge del movil de que ja esteu al aeroport,he intentat contestarlo peró no m'en surto.
Quin "fin de fiesta" més rodó amb la natura i l'hotel.Ara toca una pila d'hores de esta quiets.Que tingueu un bon vol.Ja telf. cuan pugeu
Publica un comentari a l'entrada