Glacera Franz Josef / Hokitika

Despres del pollastre de la nit passada avui ens tocava buffet lliure per esmorsar..jo (pep) com que estava tip i no tinc per costum nomes aixecar-me i menjar doncs com que no hi he anat, pero l'eloi a les vuit ja ha fotut el camp tot content a endrapar.

A les 9 ja haviem fet el check-out de l'hotel i estavem cami de la glacera, hem agafat un caminet que vam veure el dia abans i que no hi passa gent, ideal per fer el cabra, apart de que es quasi salvatge, el paisatge es brutal, mes endavant hem accedit al cami del riu i hem vist la glacera devant nostre.

JOP!!

Ha sigut una caminata d'anada i tornada d'uns 80 minuts.

Com que teniem temps hem decidit una altre ruta que ja sabiem mes o menys per on anava i el temps que trigariem, pero ara ja amb mes experiencia si veiem un caminet ens hi possem, en aquests casos el trajecte inicial varia quasi al 100%. Val a dir que si surts del cami marcat i t'endinses NOMES uns 2-3 metres pots tindre problemes per trobar el caminet marcat del qual has sortit, la vegetacio es increiblement densa, la natura ja t'avisa de que millor no passis, si ho fas doncs... tu mateix.

Aquesta 2na ruta ens ha portat per un pont penjat de cables en plan
"Indiana Jones", bastant divertit, apart de tindre de passar rius saltant de pedra en pedra evitant la molsa, les roques humides, troncs que es trenquen quan els trepitges,etc...

Despres de la 2na ruta (ha durat unes dues hores)..hem planificat una 3ra, pero mes petita, ja que no dispossavem de molta estona.
La 3ra ruta ha sigut igual de divertida que les altres, ha durat 1 horeta, pero en aquesta s'ha pogut tindre una mica mes d'interactivitat amb la fauna d'alli, en concret uns ocellets mostrant la cara salvatge de la natura alli mateix, a 2cm's devant nostre...

Acabades les rutes ha tocat fer uns 150 km's per anar a Hokitika.

Hokitika es un poble costaner i en aquesta epoca no hi ha gaire gent. Quan hem arribat ja estava quasi tot tancat i els carrers estaven mes aviat buits. Com que ara els dies son llargs, hem aprofitat per passejar per la platja, al Mar de Tasmania, un mar amb bastant mar de fons i onades, pero a uns quants surfistes que hi havien ja els hi anava be.

Com que a "lo poble" lo mes curios era un rellotge a la entrada, un cine amb "talking movies" (literal), i a la platja una recreacio d'un vaixell bastant pobre, vam decidir de caminar per la platja una estoneta fins per alla a les 8, que tocava sopar. Vam anar al restaurant de l'hotel, on van trigar mes de 60!!! minuts per servir dos plats. El servei no era molt rapid (bona gent, el menjar bo, pero lentets), recordava una mica al FAWLTY TOWERS (farty towels).

Com que ja havia fosquejat i estavem cansats i tips, per alla les 11:30 ja estavem dormint.