Primer hem anat una mica enrera per veure el llac, on feia una ventolada de por. El color d'aquests llacs es turquesa, degut a la pols arrastrada pels glaciars que alimenten aquest llac. Molt impressionant, especialment amb les onades.
Despres hem anat baixant per la vall fins arribar a la costa, al Pacific, al poblet de Oamaru. Seguint la carretera hem vist les pedres esferiques de Moeraki. Unes pedres totalment rodones i moltes estaven llises, el seu origen es volcanic, no deixa d'extranyar que un volca i una"mica" de mar i vent facin unes rodones de aproximadament 1.30 metres d'alsada. Continuant el cami ens hem desviat de la ruta marcada seguint una recomanacio que ens van dir al centre d'informacio d'Oamaru ,el primer far de fusta que encara esta en funcionament, lloc on la ventolada tambe feia por. Hem decidit anar cap al penya-segat, despres del far, pero feia un vent tant bestia que inclos en pep ha cregut convenient no seguir el cami. Un cop de vent d'aquelles caracteristiques ens podia tirar al mar. El caminet del far es un cami empedrat-de-carro on es tenia d'anar a uns 20km/h tot acompanyat amb vistes del mar de fons, vaques i ovelles pasturant i un arc de sant marti mig perdut a un lloc remot on hi havia una pluja local en cert lloc del mar.
Finalment hem arribat a Dunedin, un poble bastant curios, l'epicentre que s'ha visitat per ara son els voltants de l'hotel i recorda als USA (esta a tope de fast food, mcdonals, domino pitsa, ketucki chicken, etc....)
Despres de estar 11 hores fotent el cabra i conduir tot el dia, i donat que freia un fred glacial i ens ha PEDREGAT una mica...., hem agafat algo per menjar i apa, cap al l'hotel.
Per alla les 10:30pm ens hem quedat fregits (estem yayus ahahhaha) :-P
5 comentaris:
k maco! AIXÓ ES XULISIIIIIIIIIM
sembla que estigueu al mig de la selva, amb tanta natura sebleu uns esploradors
estic disfrutant molt amb les fotos i els comentaris i explicacions. No pareu d'escriure perque jo m'estic imaginant com si estigues viatjant jo. MUA MUA (1 px cada un)
Hola hombre, las fotos estan chulisimas pero como tu no estas en ellas, quizas todavi'a estas en Woking ;-)
Que sigues esplorando, pasalo bien!!!
Molt be¡¡¡¡ A veure si us feu fotos on sortin els vostres caretos, aixó ens maqussim sembleu uns exploradors de veritat per cert que tal la gent d'allà? Apa aprofiteu que ja queda menys.
Quina enveja¡ aixó te pinta de ser molt xulo, quina passada les pedres i els paissatges,ara us toca fer una mica mes de Robbinsons
Publica un comentari a l'entrada