Anglaterra & un resumet

Doncs ja estem aqui ben instaladets, pero jo torno a agafar un altre avio en unes 48 hores amb lo qual poc descans em toca hehehe, pero res son dues horetes.

Una mica de dades:
-S'han recorregut un total de quasi 48.000km's entre avions i cotxes, no comptem vaixells ni recorreguts a peu
-S'ha consumit uns 5kg's de pa bimbo
-Begudes una mitjana de 4 litres diaris.
-Hem estat unes 50 hores en total en 5 trajectes per avio.
etc etc..

Una bestialitat vaja.

La meva conclussio sobre el pais:

-No es el que m'imaginava, al ser una colonia o ex-colonia anglesa imaginava que si que es tenia de parlar angles i que tenia de conduir per la esquerra.

-No imaginava que quasi no he vist maoris, que el menjar es fast-food warru, entre angles i america i que a la matinada tots els canals de Tv possen tele-predicadors al estil USA

-Dona la sensacio de que es com anglaterra pero sense estress i selves, aixo si pero per nomes uns privilegiats (poblacio actual 4.1 milions, la ciutat mes gran -Auckland- te 1.3 milions)...

Entre altres moltes coses crec que es un pais increible per la natura, la gent es simpatica i amb accent marcat "estil angles", si t'agrada caminar per la muntanya o saltar per els boscos i perdre't, aleshores agafa un avio i estigues sentat unes 25 hores...

Acabant, si, es una molt bona experiencia i recomenable per tothom que pugui fer-ho

Auckland-Hong Kong-Heathrow

Avui ha sigut l'ultim dia de 22 a Nova Zelanda, mes endavant es fara un epileg amb millors condicions, pero abans..

El dia s'aixecava nuvol per alla les 6AM, pero mandrejant la hora de sortir del llit ha sigut a les 9:30am.

No, no vam fer unes copes hehehe, "c'mon just a drop of tea"

Despres d'haver disfrutat lleugerament del piset que ens va tocar,

a les 10am hem fet el check-out, i hem aprofitat per visitar una micala ciutat.

La millor manera de fer-ho era amb una bona vista, amb lo qual hem accedit a la "Sky Tower" una torre de telecomunicacions de 328m amb vistes de 360graus i totalment increible, no apte per a gent amb vertigen.

Si tens vertigen no miris el video

Acabada l'aventureta hem continuat fent el turista, i de pas s'ha anat a un dels parcs de la ciutat..visitant el port..(despres de caminar mes de 3-4hores per la muntanya durant uns 19dies, anar per la ciutat no ha cansat gaire).

Cansats de veure poca cosa, pendents de la hora i de que el dia era gris...a les 14PM tocava jalar alguna coseta i ha caigut una lasanya hehehe.

Acabat el dinar encara teniem 5!!! hores!!!! per anar a l'aeroport, en una ocurrencia d'aquelles s'ha optat per anar a (no recordem el nom ara mateix) una platja que estava a uns 40km's, en principi teniem d'arribar-hi en 45minuts...pero donat que era una carretea amb infinitats de corves i a sobre un 80% del cami era de terra (mitg en obres) hem trigat mes del previst.

Un cop aparcats l'eloi ha fet via cap a la platja i jo cap a la muntanya fer el cabra durant mes de 40minuts hehehe.

Ja mes tard hem anat a l'aeroport a tornar el cotxe i a fer el check-in de l'avio.

Tot caminant i carregats a la terminal Internacional de l'aeroport (un bon dia no? -ironia-)

Despres de no poder localitzar un wifi a Auckland hem embarcat, i ara..ja estem a Hong-Kong fent un reces, han estat quasi 11hores de vol seguit i nomes portem menys del 50% del trajecte, amb lo qual..paciencia, hem sortit a les 12 de la nit i hem arribat aqui a les 5:45 hora de Hong Kong, 10:40AM hora de nova zelanda i 11de la nit de dimecres hora de barcelona i si apurem...10 de la nit a UK hehehehe.

Us deixem la foto de la sortida de sol, no es lo mateix que veure'l en directe i menys capturada en un mobil, pero be...

Sortida del sol a l'aeroport de Hong Kong

Paihia-Auckland

Despres del dia de pluja avui la cosa havia canviat, el sol estava radiant, "amb sense" quasi cap nuvol i una temperatura d'uns 18 graus.

Per alla les 9:45 i despres d'haver calculat ruta i zones de visita ha comensat la ruta...

El trajecte inicial era d'uns 240km's, pero n'hem fet 100 de mes per anar a un lloc de visita, per la carretera que baixa per la costa oest.

Primerament hem anat al Waipoua Kauri Forest, per quedar-nos estorats devant d'uns arbres de mes de 1200 anys!!!, son els arbres KAURI, son els segons mes grans del mon, despres de les sequoies. En aquesta primera caminada hem pogut veure el arbre Tane Mahuta, o rei del bosc.

Tane Mahuta

Realment impressionant, molt gruixut (6m) i sense cap branca fins als 18m, i a partir d'alla hi ha tot de branques amb els seu propi ecosistema.

Un riu que tenia un efecte de llum bastant curios

Uns quants kilometres mes endavant hem continuat la ruta per veure diguem-ne la segona part del bosc, el total de les caminates deu haver sigut d'uns 75minuts. Aqui hem pogut veure l'arbre "4 sisters" (4 troncs de la mateixa arrel), i el "Te Matua Ngahere", o pare del bosc.

Arbre KAURI amagadet al bosc

Acabades les dues rutes ens hem desviat expressament per passar per un tortuos cami de carro amb velocitats punta d'uns 35km/h (ironia), aixi uns quasi 10km's, per arribar al Trounson Kauri Park, un parc dedicat a aquest tipus d'arbres. Va ser creat i cedit pel Sr Trounson perque la gent disfrutes d'un lloc dedicat a tal arbre.

Ens endinsem dins una ruta d'uns 50 minuts aproximadament mitjanasant un pont que s'aixeca uns 4metres sobre el terra i va baixant gradualment fins a possar-nos al terra en un caminet de grava i tot rodejat d'una natura increiblement humida i molt densa.

Anem caminant, no hi ha mes gent que nosaltres..o si?, si hi havia algu era impossible de veure, despres d'anar amb molta calma i buscant rajos de sol sencers que deixin passar els arbres de MES de 30metres d'alsada i sentint la fauna aviaria..en aquells minuts es para el temps, mires al voltant i nomes veus arbres i arbres rodejats de matolls amb un terra quasi fangos ple de fulles.

Un cop recuperats de tanta natura, l'eloi se'n dona conte de que esta liat, tenia la sensacio d'haver caminat diferent, amb lo qual sino hagues seguit el caminet s'hauria perdut en un no res.

Qui es el maco que no es desorienta?

Un cop acabada la visita hem continuat de cami cap al Sud, cap a Auckland, l' hora d'arribada ha sigut a les 19:45, haviem sortit a les 9:45, 10 hores de viatge.

Torre de Comunicacions d'Auckland

Al arribar a l'hotel, despres de mostrar la reserva, va i ens diuen que si que la tenen pero que no havien guardat l'habitacio al sistema i ara l'hotel era ple. Nomes quedava una habitacio mes gran. Total, que pel mateix preu ens han posat a un "mini-apartament", amb 3 habitacions, 2 banys, cuina, menjador amb sofa i tota la pesca. Realment per passar la ultima nit a NZ amb classe.

Paihia

El dia s'ha aixecat amb una bona nuvolada i amb pluja, hem esperat fins ben be les 10AM, pero res..amb lo qual la idea d'anar a la platja a prendre una mica de sol i un banyet ha desaparegut bastant rapidet. Tambe val a dir que els 15-17 graus que hi havien no ajudaven agaire a dur-ho a terme....

Amb lo qual s'ha optat per anar a veure unes minicatarates que estaven a un poble del costat (14km's), com que encara plovia i el sol estava de vacances i el que haviem vist a aquestes alsades ens havia deixat indiferents hem optat per una cosa ben diferent:
Visitar uns lavabos!! Hahaha, concretament els "Hundertwasser toilets", uns lavabos publics creats per un austriac bohemi (poeta simbolista).

El faries servir?

Realment els lavabos tenen una similitut gaudiniana, inclos la reixa de la porta sembla la reixa del parc guell, realment curios.

Un cop acabades les dues visites, hem tingut de tornar al hotel degut a la pluja.., un pais dedicat a la natura i a fer caminades per muntanya doncs quan plou toca fer reces, ja de pas hem tret cansanci acumulat.

Al cap d'uns 90minuts la pluja ja havia parat bastant i hem decidit d'anar a un altre poble de visita a uns 35km's, on hi havia un pou, i fer una mica de passejada, caminant durant uns 20minuts hem trobat uns cavalls prou simpatics i hem intercanviat opinions.
Despres de la conversa el cami acabava als pocs minuts..i..tornava a ploure, el sol ja no tenia intencio de sortir a aquelles hores (18PM), apart el poble estava desert, nomes faltava un bola de palla d'aquelles que surten a les pel.licules de Western.

Pou del desitjos

Acabant la tarda, hem fet una visita per el passeig del poble (en 10minuts els tens vist) i a les 20:05PM tocava sopar, els restaurants ja donen sopar a partir de les 17:30!!!

Vista del passeig de Paihia

Dema ja toca anar cap a Auckland a uns 220km's cap el Sud

Pauanui-Paihia

L'hora de despertar avui ja ha sigut una mica mes tard, per alla les 9:15AM, despres de picar una mica de galetes amb crema de poma, pastis de xocolata-panses-pressec i cafe "mitjonetto's", hem re-calculat la ruta a fer i...han sigut uns 400km's.

Concretament hem anat a la zona que anomenen "Northland", apa, cap a dalt. Haviem de passar gairebe tot el dia conduint, unes 5 o 6 hores. Poc temps per fer parades-visita pel cami. Primer hem passat per lo que diriem les "rondes" d'Auckland, ciutat que hi estarem en pocs dies...per agafar l'avio.

Mirant la guia no hem trobat molta zona d'interes, exceptuant a uns 70km's abans d'arribar al desti, la ciutat de Whangarei, un lloc de catarates que semblava prometre.

Despres de passar previament per la oficina d'informacio i prendre un refrigeri, hem anat a les catarates (a uns 8 km's d'alli).
No hem caminat ni 100 metres i ja les teniem devant nostre, realment feien patxoca.

Petitetes, pero potents i baratU!!

Un cop vistes hem decidit de fer mes temps i agafar una ruta llargueta (un walk-way) d'uns 45minutets.

El caminet comensa com un prat tipus heidi: floretes,arbres, un riuet...tot molt bucolic, pero al cap d'una estona la vegetacio fa un canvi radical, ja comensa a haver-hi vegetacio mes selvatica, flipant...

Paissatge bucolic

Agafem una continuacio del caminet i ja trobem que el cami es mes "cabril" i despres de caminar uns 10minuts...ens trobem una plataforma de fusta que fa un recorregut amb unes vistes increibles, passant pel costat d'uns arbres anomenats kauri que poden arribar als 30m, amb els primers 10m sense cap branca. La pasarel.la de fusta estava feta de manera que es passava prop dels arbres, pero no s'havia afectat cap arrel. Mai hauriem dit que d'aquell caminet de no-res hi hauria allo, pero lo bo del cas es que hi havien dos caminets nous a seguir, per falta de temps no s'han pogut fer.

Un cami de fusta per no fer malbe les arrels dels arbres

Tornats al cotxe hem fet ruta directe cap Paihia. Un cop fet el check-in hem anat a veure la zona, pero ja era fosquet i feia fresca, amb lo qual ens hem ficat a endrapar una pizza hawaiana a un local :-D.

Pauanui

El dia s'aixecava una mica nuvol, per alla les 10am encara no sabiem si plouria, faria sol o que...

Amb la incertesa de no sapiguer el clima vam decidir d'anar a veure una platja amb bastantes formacions rocoses. Estava dividida en dues parts, una amb sorra molt fina i progressivament acabava en una altra amb tot de pedres i una mica impracticable per caminar-hi, al igual que per accedir a la zona de pedres (et tenies d'enfilar per roques).

Un cop vista, vam anar a la platja del costat, l'anomenada "Hot Waters Beach", una platja que si fas un forat a la sorra (50-100cm's) et surt l'aigua calenta, amb lo qual et fas el teu jacuzzi per 4 duros, el que et costa llogar la pala.
Vam tindre la sort de veure una gent com es preparaven el seu banyet.

Mes tard vam anar a cap a la platja de "Catedral Cove", previament eren uns 30km's per carretera de muntanya tipus Tossa de mar.

Un cop arribats a la zona de sortida per les caminades (al parking), vam examinar les rutes que hi havien i quina era la mes llarga. Vam agafar la ruta de 90minuts.

Nova Zelanda te una cosa bastant particular, quan el paisatge ja es fa repetitiu (ovelles, vaques, unes muntanyes en plan teletubbies, tots els pobles amb els mateixos negocis, etc...) et trobes paisatges com el que vam trobar que et quedes totalment glasat.

Bona mar i plana, pero freda d'uns 12 graus

La platja tenia tot de roques erosionades, coves i tunels que el mar ha anat creant amb molt de temps. El resultat era bastant impressionant.

Cova/Tunel que comunica dues platjes, inmensa

Video d'una cova al costat del mar

Els nuvols havien desaparegut i la temperatura deuria ser d'uns 25 graus amb un sol implacable.

Un cop acabada la ruta de platja tocava menjar, vam tornar al Bungalow que teniem en aquest lloc i alli vam preparar uns entrepans de frankfurts amb formatge bastant contudents hehehehe.

El dia va acabar fent una passejada d'unes 2hores primerament per el mar i ja mes tard per un llac amb una tranquilitat increible, i un cop a "casa" veient un capitol de la serie "Fawlty Towers".

Moment de tranquilitat nomes sentint ocells i vent lleuger

Rotorua-Pauanui

Despres de la pudorada que vam tindre, el dia es despertava amb un cel quasi sense nuvols, una temperatura d'uns 17graus i un solet que anava prou be a aquelles hores.

Avui tocava anar a Pauanaui, a uns 220km's cap al Nord, alli passarem dues nits.

Pero abans hem fet una paradeta a Waihi per veure la platja amb surfistes i fer un cafeto. Ja que hi erem hem visitat una mina d'or que avui encara esta activa, realment es impressionant.

Directe al centre de la terra

Un forat de kilometres amb camions inmensos que es veien tot petits alla avall. Realment molt gran.

Mes tard, hem anat aprop d'alli, a les gorges de KARANGAHAKE.

KARANGAHAKE te una cosa peculiar per passejar per aquells boscos. Fa temps que va ser una mina per extreure or. Quasi tota Nova Zelanda te algun punt amb mines de la "febre d'or" que va haver-hi.

Als camins trobes trossos de tuberies oxidats, ganxos, vies de tren (vagonetes com la epoca de l'oest dels USA), parets de mes de 4metres de ciment forsat, etc...

Esperant el tren de mataro

Apart hi han tunels en els quals la foscor es 100%. Hem provat uns 5, pero nomes hem aconseguit passar-ne dos, gens malament per anar totalment a les fosques, hehehe.

El paratge esta dividit per 3 trams inicials. A una banda hi ha lo que era la fabrica, que es on queden mes restes. El 2on tram es el del mitg i va seguint el riu. I el 3r es un caminet que passa pel costat del riu pero a una alsada d'uns 10 metre. Aquests camins estan tots units entre ells mitjansant un pont i un tunel 100% fosc.

Pont que junta tunnels amb camins

Per molts dels tunels hi ha vies, ja que es per on feien passar les vagonetes estil Indiana Jones, plenes de roques d'on extreure l'or.

Ultima tecnologia de RENFE

La temperatura per la zona de la vegetacio deuria ser d'uns 25-27 graus, a dins dels tunels deuria ser d'uns 15 o menys, mes que res degut a la humitat i la foscor.

Despres d'estar unes 3hores bosc amunt i avall, s'ha decidit de continuar amb la ruta (encara faltaven uns 80km's) despres de prendre un refrigeri.

Despres d'uns 83minuts i de passar per multiples corves (les carreteres de montecarlo son un joc de nens) ja hem localitzat el lloc on pasarem les dues nits, i de pas visitar "The Coromander Peninsula".

Napier-Rotorua

El bon temps es continua aguantant, a les 9AM ja feia una temperatura agradable d'uns 18graus amb un sol encara poc potent... comensava la ruta cap a Rotorua, un trajecte d'uns 250km's.

A la ruta ja teniem varies coses marcades per visitar.

Llac TAUPO

La 1ra parada ha sigut les HUKA FALLS, unes catarates una mica baixes pero que creaven uns rapids impressionants i molt potents, l'aigua tenia un color blau perfecte i totalment neta/transparent.

Catarates HUKA

Hem decidit de fer un caminet durant una estoneta, pero com que estem a la illa nord la densitat de la vegetacio i el nivell de la muntanya es bastant mes baix... doncs el nivell cabril es mes fluix. Tot i aixi s'ha aconseguit baixar per la part calmada del riu gracies a unes arrels ben fortes i un arbre que s'havia caigut d'una riuada fent-lo servir de pont per arribar al marge del riu.

Com que no s'havia arribat al nivell esperat d'adrenalina s'ha optat de pujar a un pi bastant gros i alt per fer unes panoramiques, pero unes branques ens han avisat de millor no fer-ho.

Acabada la excursioneta i amb algunes rascadetes (unes tirites que duiem i tira milles, hehehe) hem anat cap al 2on punt, lo que s'anomena "Craters of the Moon ". Fins al moment d'entrar no sabiem del tot en que consistia, la unica pista ens l'ha donat una senyora que ja marxava dient que no feia falta agafar el jersei, i aixi ha sigut.

En veritat consisteix en una caminadeta d'uns 50 minuts, pels voltants teniem tot de fumeroles que sortien del terra, aigua bullint i fang fent xup-xup, la pudor que desprenia allo era l'equivalent a ous podrits juntament amb vapor. La pudor es una d'aquelles que recordes per sempre.
Val a dir que aquesta zona es volcanica, i totes les muntanyes han estat creades per volcans i falles. Tota la regio te craters i fumeroles, i sempre hi ha la olor d'ous podrits.

Mes endavant hem anat al que se'n diu "WAI-O-TAPU", un lloc termal totalment natural. Inocentment pensavem que la pudor no podia ser pitjor. Doncs ens vam equivocar. Era 10 vegades pitjor, quina pudor coi... i quina manera de suar. Aixo si, l'espectacle visual es increible, tota descripcio es queda curta, esperem que les imatges i videos adjunts us facin una idea.

Un cop acabada la experiencia, per segon cop, vam acabar el dia anant cap a l'hotel a Rotorua.

Al arribar al poble no ens ho podiem creure... aahhh!!! la olor a ous podrits estava a l'ambient!!!, fem una ullada a la guia i diu textualment "sabras que arribes al poble abans de veure'l ". Sort que nomes hem de quedar-nos una nit aqui...

Napier

NOTA: El video que adjuntem es despres de mes d'uns 20 videos el que quedava millor i una espera d'uns 40minuts.

NOTA 2: Tant el texte, com els videos i fotografies estan sota llicencia "CC 2.5 Share alike NON commercial", es a dir es pot utilitzar el treball del blog pero sempre donant la referencia original i MAI pots vendre ni modificar el material extret d'aqui.

Avui hem vist ocells, molts ocells.
Concretament una colonia de gannets, que son com unes gavines amb el cap groc.

Al fons, la taca blanca, es una colonia de Gannets

La colonia estava a Cape Kidnappers, a pocs kilometres al sud de Napier. El lloc s'anomena aixi perque quan el capita Cook va arribar aqui amb el seu vaixell, els indigenes li van segrestar un parell de persones de la tripulacio.

Vista des de la colonia

Hi ha varies maneres per anar fins a la colonia. Una es caminant per la costa al costat dels penya-segats, pero s'ha de vigilar amb la marea, i per nosaltres ja era massa tard per anar i tornar abans de que la marea pujes. La segona era amb un tour que et portava amb una furgoneta 4x4 per un cami privat per l'interior, un cami realment perillos, passant per la vora dels barrancs a 1 metre sense cap proteccio.

A mitg metre, darrera les herbes, hi ha el penya-segat

Un cop arribats a dalt del recorregut teniem una vista bastant impressionant, per una banda un penya-segat que deu n'hi do (ja ens han avisat de que anessim al tanto, ja que les puntes es trenquen i pots caure o relliscar) teniem una altre vista, centenars d'ocells (i no es un parc ni estan ensinistrats, es natura pura) amb els seus nius, covant els ous, que s'obriran d'aqui unes setmanes, fent relleus de mascle/femella per cuidar les cries/buscar menjar.

Colonia, bastant gran, de Gannets

Ocells volant? :D

Acabada la ruta (han sigut 3hores) hem tornat cap al poble a donar una volta, mirar algun wifi, i per alla les 6PM tocava sopar hehehe, dema toca uns 250km's cap ROTORUA.

Wellington-Napier

El dia a Wellington s'aixecava encara pitjor de quan vam arribar, es a dir, pluja i a sobre una boira bastant rareta.

El seguent punt era Napier, un lloc en una zona bastant dedicada a la vinya.

El trajecte era d'uns 340 km's, donat que no teniem gaire pressa ens ho vam prendre amb bastanta calma. Sortint de Wellington la boira era com un llensol blanc devant el sol, els nuvols eren molt prims i apart feia una pluja finissima. Als 76km's d'haver sortit d'alli... va desapareixer tota nuvolada, i va apareixer un sol radiant juntament amb prats mitg verds i grocs i el cel amb un blau brutal.

Val a dir que el paisatge ha canviat ara que estem a la illa nord. Estem a la zona de platges i ja no tenim aquelles muntanyes tan impressionants i aqui ja es mes plan teletubbies, lo bo (si continua aixi) es el clima, estem pels 18-22 graus amb vistes a un mar raret i molt fred.

De cami a Napier vam provar de buscar algun pic-nic pero res... de pas vam aprofitar per visitar el Pukaha Mount Bruce National Wildlife Centre, un lloc en el qual esta bastant dedicat a les aus. Vam veure dos "espectacles provocats", un era com alimentaven unes anguiles de maxim 1.60 metres, i l'altre com alimentaven uns lloros molt grans que estaven en estat salvatge pero evidentment s'havien criat alli, apart de que estaven anellats.

Tot i aixi el seu bec feia respecte en veure com es carregaven un arbre o el banc a on estava sentat en pep (els tenia a 2cm's al seu costat, apart de que un el va seguir).

Fan respecte i mes amb gana..

Un cop els lloros tenien el pap ple ja es van calmar, en deurien haver-hi uns 15 perfectament.

Acabada la gana, vam anar a veure la casa del kiwi, un muntatge fosc i amb llums infrarojes. Alli vam poder veure una parella de kiwis en estat "natural", realment impressionant.

Video de KIWI

Els kiwis son ocells que no volen, i s'alimenten de cucs que troben a terra amb els seus becs llargs com xeringues. Surten del niu nomes per la nit, i per aixo tenien alla muntada la gabia amb els cicles de llum invertits. Durant el dia, quan la gent ho esta visitant, ho tenen tot fosc, amb la llum justa per poder veure algo. I durant la nit els hi obren les llums perque creguin que es de dia i vagin al niu a dormir.

Acabada la visita pajaril, tocava caminar, hi havia una ruta cap a un cim de 2km's (2a+2t=4at) i en 90 minutets ens vam pulir l'anada i tornada.

Bosc una mica espes

Vista un cop has arribat al cim del bosc

Com que ja no hi havia res mes a fer, vam agafar el cotxe i continuar el cami, quedaven 180km's encara per arribar a Napier....

Nelson - Wellington

Realment no hem tingut gaire temps de veure el poble, entre una cosa i una altre vam arribar quasi fosquejant i va ser fer el check-in i mirar que l'endema teniem de fer uns 200km's per port de muntanya i el ferry sortia de Nelson a les 9:50am, pero es tenia d'estar alli a les 9 per facturar les maletes, aixo volia dir que teniem de sortir aviat, concretament com a molt tard a les 6:30am. Sort d'aquest calcul, pero tot i aixi vam anar justets de temps. Ens van sobrar uns 7 minuts.

En pep no ho veia clar ja que ell es de la tendencia de marejar-se i un trajecte per ferry de 3 hores doncs poca gracia li feia, per sort el trajecte no va ser com s'havia imaginat. Per sortir del port i de la zona de fiords va trigar uns 70minuts, despres a mar obert deuria ser un total de 45-50 minuts, i ja a la entrada de Wellington va trigar una horeta ben bona.

Un cop desembarcats ens trobem una temperatura d'uns 12 graus, pluja i el dia ben tapat. Total, a recollir el cotxe i cap a l'hotel. Vam dedicar la tarda a mitg descansar, perque aixo de llevar-se a les 6am es massa d'hora.

Per alla les 7 de la tarda vam fer una volta d'un parell d'hores per la "ciutat".

Imatge de Wellington a la nit

A aquelles hores senties l'eco de les petjades i quasi tot tancat!!! Vam passar pel moll, on hi havien uns quants vaixells i gent fent footing. Despres de veure que el clima anava a pitjor, la decisio va ser d'anar a fer un mos (entrepans bons d'en pep) a l'hotel i re-descansar, ja que l'endema teniem de fer uns 340km's cap a NAPIER.

Hokitika a Nelson

L'endema vam sortir del poble a les 9AM, poca cosa teniem a veure alli, el dia es presentava nuvol amb la temperatura d'uns 10-12graus i el trajecte era d'uns 330km's. Mentres anavem de cami cap a NELSON, vam fer varies parades.

Atencio!!! linuxeros a la vista!!!

Una d'elles va ser a PUNAIKIKI per veure el que en diuen "pancake rocks", unes formacions rocoses fetes amb vent, aigua i temps, mooolt de temps.

Les Pancackes Rocks

L'altra parada va ser per visitar el Buller Gorge Swingbridge, un pont penjant de 110 metres de llargada. Quan passavem pel pont es bellugava tot i es veia el Buller River per sota bastant avall. Tot plegat feia bastanta impressio.

Sensacio al passar el pont

Despres de creuar fins a la Buller Reserve, vam anar a fer el cabra com era d'esperar. Hi havia diversos camins de bosc per explorar, i ens vam passar unes dues-tres hores caminant per llocs bastant empatisfats de fang. Era una zona tirant a pantanosa, i en certs moments hi havia desorientacio, sort d'algunes senyals als arbres que marcaven el cami.
Vam arribar a l'altra banda del bosc on es podien veure una zona de rapids del riu. Allo era molt maco pero no vam poder estar-hi gaire estona perque hi havia molts mosquits i mosques fent la punyeta.
Vam desfer el cami per tornar al cotxe just a temps de que la pluja comences, i vam continuar sense mes parades fins a Nelson.

Glacera Franz Josef / Hokitika

Despres del pollastre de la nit passada avui ens tocava buffet lliure per esmorsar..jo (pep) com que estava tip i no tinc per costum nomes aixecar-me i menjar doncs com que no hi he anat, pero l'eloi a les vuit ja ha fotut el camp tot content a endrapar.

A les 9 ja haviem fet el check-out de l'hotel i estavem cami de la glacera, hem agafat un caminet que vam veure el dia abans i que no hi passa gent, ideal per fer el cabra, apart de que es quasi salvatge, el paisatge es brutal, mes endavant hem accedit al cami del riu i hem vist la glacera devant nostre.

JOP!!

Ha sigut una caminata d'anada i tornada d'uns 80 minuts.

Com que teniem temps hem decidit una altre ruta que ja sabiem mes o menys per on anava i el temps que trigariem, pero ara ja amb mes experiencia si veiem un caminet ens hi possem, en aquests casos el trajecte inicial varia quasi al 100%. Val a dir que si surts del cami marcat i t'endinses NOMES uns 2-3 metres pots tindre problemes per trobar el caminet marcat del qual has sortit, la vegetacio es increiblement densa, la natura ja t'avisa de que millor no passis, si ho fas doncs... tu mateix.

Aquesta 2na ruta ens ha portat per un pont penjat de cables en plan
"Indiana Jones", bastant divertit, apart de tindre de passar rius saltant de pedra en pedra evitant la molsa, les roques humides, troncs que es trenquen quan els trepitges,etc...

Despres de la 2na ruta (ha durat unes dues hores)..hem planificat una 3ra, pero mes petita, ja que no dispossavem de molta estona.
La 3ra ruta ha sigut igual de divertida que les altres, ha durat 1 horeta, pero en aquesta s'ha pogut tindre una mica mes d'interactivitat amb la fauna d'alli, en concret uns ocellets mostrant la cara salvatge de la natura alli mateix, a 2cm's devant nostre...

Acabades les rutes ha tocat fer uns 150 km's per anar a Hokitika.

Hokitika es un poble costaner i en aquesta epoca no hi ha gaire gent. Quan hem arribat ja estava quasi tot tancat i els carrers estaven mes aviat buits. Com que ara els dies son llargs, hem aprofitat per passejar per la platja, al Mar de Tasmania, un mar amb bastant mar de fons i onades, pero a uns quants surfistes que hi havien ja els hi anava be.

Com que a "lo poble" lo mes curios era un rellotge a la entrada, un cine amb "talking movies" (literal), i a la platja una recreacio d'un vaixell bastant pobre, vam decidir de caminar per la platja una estoneta fins per alla a les 8, que tocava sopar. Vam anar al restaurant de l'hotel, on van trigar mes de 60!!! minuts per servir dos plats. El servei no era molt rapid (bona gent, el menjar bo, pero lentets), recordava una mica al FAWLTY TOWERS (farty towels).

Com que ja havia fosquejat i estavem cansats i tips, per alla les 11:30 ja estavem dormint.